S'ha acabat el 2012 i amb aquest, la primera part de la temporada regular. Així que he decidit acudir a l'entrenador del primer equip del CEB Sant Jordi per tal de fer un anàlisi final del que ha estat fins ara la competició, parlar del grup com a tal i dels aspectes que l'envolten.
Entrevista amb Jesús Álvarez, l'entrenador:
- Quina nota li posaries a aquesta primera part de la temporada? Quins
han estat els punts forts i febles d'aquest equip en el que va de
campanya?
Difícil quantificar amb una nota perquè hi ha molts
elements que formen part de l'avaluació i no en tots aquests elements
l'equip ha tingut la mateixa resposta. De totes maneres, en termes
acadèmics i de forma global a l'equip se li pot qualificar, de moment,
com a aprovat a nivell de resultats i com a notable alt a nivell
dinàmic de funcionament. Els punts forts de l'equip fins avui són la
constància, la paciència, la il·lusió, l'ambició i l'esperit de
superació. Aquests són els pilars sobre els quals l'equip ha de
consolidar la consecució dels objectius al final de la temporada.
Com
a punts febles tenim dos molt diferenciats. La dificultat per controlar
el rebot defensiu i les pilotes perdudes. Especialment la relació
pèrdues/recuperacions. L'equip perd moltes més pilotes de les que
recupera.
- Com es reflecteix en la classificació sou un
equip que no té problema a l'hora d'anotar. Però, què és el que provoca
tants punts en contra?
Diversos factors. No li dono més
importància a un que a un altre. Tots influeixen d'alguna manera, però que, dels factors que vaig a enumerar, uns quants són
millorables i la resta no podem fer res amb ells perquè pertanyen a
l'àmbit físic.
1º) Les pilotes perdudes faciliten opcions d'anotació molt còmodes als rivals.
2º)
Les pilotes perdudes provoquen un estat mental de descoratjament i
frustració que incideix en el nostre nivell de concentració i intensitat
defensiva
3º) El control del rebot defensiu. Tot i que s'està
millorant en aquest apartat, els equips rivals acostumen a agafar molts
rebots ofensius disposant de segones i terceres opcions per anotar. Si
els rivals tiren moltes més vegades a cistella que nosaltres (bé sigui
perquè agafen més rebots ofensius o bé perquè ens roben més pilotes dels
quals nosaltres recuperem) les nostres possibilitats de victòria es
redueixen exponencialment.
4º) Després tenim el handicap del físic en
quant a grandària i envergadura. La nostra grandària com a equip és molt
petita per a la categoria. Això complica controlar el rebot defensiu i
manquem de capacitat d'intimidació sobre els tirs del rival. Els rivals
juguen còmodes i confiats i això augmenta el seu encert.
5º)
Evidentment tampoc som un equip amb una mentalitat molt defensiva. Els
nostres jugadors són d'una naturalesa més ofensiva que defensiva. Ens
falta experiència, coneixement del joc defensiu, grandària física i
agressivitat. Aquestes manques dificulten que l'equip pugui desplegar
una eficàcia defensiva necessària per competir amb garanties.
-
És clar que no és fàcil començar una temporada amb un equip pràcticament
renovat. Com és l'experiència d'agafar a un equip totalment nou?
Laboriosa.
Cal acoblar a una idea de joc comú a diferents mentalitats provinents
d'altres equips, altres entrenadors i altres experiències. L'adaptació i
implantació d'aquesta identitat col·lectiva comuna és un procés on el
factor humà juga un paper determinant perquè qualli la idea proposada.
En aquest sentit, aquest equip és del millor que he dirigit. Estic molt
satisfet i agraït per la predisposició dels jugadors al fet que aquest
procés sigui el més ràpid possible. De fet, l'equip ha aconseguit
progressar clarament en el seu joc des de l'inici de temporada encara que els resultats no han estat tot el satisfactoris que s'hagués
desitjat.
- Tot i així, alguns jugadors de la plantilla
asseguren que l'equip és una gran "pinya". A tu també et sembla que hi
ha una gran química? Com es reflecteix això en el terreny de joc?
Química, el que es diu química... encara hem de pulir això. Perquè aquest és un concepte molt complex que conjuga diferents factors.
No obstant això, el que sí puc afirmar és que la relació existent
entre aquest grup de jugadors és molt sana i cordial. És un grup de
jugadors molt nobles, molt respectuosos, humils, molt educats, alegres,
generosos, tolerants i que els encanta aquest joc. Això facilita la
labor de l'entrenador a l'hora d'implantar i ajustar els mecanismes del
joc. Un equip compost per jugadors humils, senzill i amb poc ego és un
equip amb moltes possibilitats de tenir èxit en la consecució dels seus
objectius.
Personalment és un plaure entrenar a un grup de jugadors com el qual dirigeixo aquesta temporada més enllà de guanyar o perdre.
-
És cert que en l'equip hi ha certs dots d'experiència, però també
apostes molt per jugadors joves. Confies molt en el potencial dels
joves?
No tinc per costum mirar els DNI tant per a dalt com per a
baix. Per a mi són jugadors de bàsquet i si estan en el meu equip és
perquè tenen virtuts que els converteixen en aprofitables. Els jugadors
joves per norma general solen tenir unes virtuts i uns defectes. Jo
prefereixo centrar-me a potenciar les seves virtuts, millorar els seus
defectes i acceptar que els errors formen part del procés formatiu.
Els
jugadors joves que tenim són jugadors amb marge de millora i ells són
el futur del sènior masc. Necessiten d'algú que els doni confiança i
l'oportunitat de demostrar el seu valor. Els primers que han de confiar
en si mateixos són ells i així ho estan fent i demostrant. Per al Club
és un orgull veure com jugadors del poble i de la casa són capaços de
competir a un alt nivell.
Els nostres jugadors joves saben que el
Club i l'entrenador confien plenament en ells i que els recolzaran,
protegiran i ajudaran en tot el possible perquè puguin progressar, madurar i
convertir-se en referents per a futures generacions.
-
Un altre tema que preocupa són les lesions, segons tinc entés hi ha quatre ara mateix. Què se sap
de cadascun dels casos?
Ricard Borrego té
problemes amb el tendó de aquiles. Ja porta aturat 2 setmanes i no hi ha
data prevista per al seu retorn. Estem a l'espera de proves mèdiques
per determinar exactament l'abast de la lesió i els terminis per
recuperar-la.
Fidel Martínez s'ha torçat el turmell i suposo que
2-3 setmanes sense poder jugar mínim no li treu ningú. Aquesta
lesió suposa un contratemps perquè aquest jugador estava aconseguint un
nivell de rendiment òptim a nivell de ritme competitiu i sensacions
després d'haver estat una temporada sencera inactiu.
Joan
Viladomat estarà absent entre repòs, rehabilitació i condicionament un
mes i mig més mínim. És una llàstima perquè és un jugador molt apeciat pels seus companys en el vestuari i la seva aportació en pista
suposa una gran ajuda.
Respecte a Alex Manzano, dir que segueix
amb problemes en el genoll que li impedeixen realitzar activitat física
"agressiva" de forma normal. Confiem que a poc a poc amb el tractament
de rehabilitació que començarà pugui millorar-se, condicionar les
seves articulacions i musculatura a les exigències del bàsquet i en un
període X de temps, el que calgui, puguem integrar-lo en la nostra
disciplina. Aquest jugador és un dels nostres valors de club, és jove i
cal recuperar-lo perquè ens pugui ajudar en el futur a mig i llarg
termini.
- És cert que l'equip en alguns partits contra
equips grans fa uns inicis fulgurants, però que s'apaga amb el pas dels
minuts. Què succeeix perquè aquest gran inici es dilueixi?
Diversos
factors influeixen. La irregularitat pròpia de la joventut i, sobretot,
els rivals quan veuen que ens anem en el marcador porten els partits a
un altre nivell d'intensitat i exigència. Els rivals, lluny de
desmoralitzar-se quan es veuen per sota el nostre en el marcador,
acostumen a prendre l'accelerador. És aquí on l'equip ha de fer un pas
al capdavant per ser capaç de mantenir-se sencer anímicamente i no
defallir davant les adversitats i dificultats.
En uns quants partits
ens han infringit parcials devastadors just quan millor teníem el
partit. Hem d'evitar tenir aquestes llacunes de joc. L'equip ha de
madurar i mantenir un nivell de joc fiable, sòlid, regular i sostingut
durant 40 minuts. Sóc optimista perquè s'està millorant en aquesta
faceta.
- Finalment, què li demanes al 2013? Com espera acabar la temporada?
A
nivell personal li demano al 2013 salut per a mi i els meus. Respecte a
la temporada confio a aconseguir salvar la categoria. Espero ser capaç
de transmetre a l'equip que l'objectiu és progressar i millorar a mesura
que avanci la temporada per intentar salvar la categoria, bé a través
de la fase regular o bé a través del play off de descens. El millor
moment de la temporada d'aquest equip ha de ser el mes de maig. M'és
igual jugar la promoció de descens si finalment se salva la categoria.
Estic convençut que si l'equip progressa com ho ve fent fins al moment,
si l'equip no defalleix, si l'equip segueix en aquesta línia i amb
aquesta dinàmica aconseguirà salvar la categoria.
Per al club i per a aquest equip seria tot un èxit i orgull aconseguir la permanència.