lunes, 25 de noviembre de 2013
sábado, 5 de enero de 2013
Entrevista a Jesús Álvarez, avaluació de la temporada
S'ha acabat el 2012 i amb aquest, la primera part de la temporada regular. Així que he decidit acudir a l'entrenador del primer equip del CEB Sant Jordi per tal de fer un anàlisi final del que ha estat fins ara la competició, parlar del grup com a tal i dels aspectes que l'envolten.
Entrevista amb Jesús Álvarez, l'entrenador:
- Quina nota li posaries a aquesta primera part de la temporada? Quins han estat els punts forts i febles d'aquest equip en el que va de campanya?
Difícil quantificar amb una nota perquè hi ha molts elements que formen part de l'avaluació i no en tots aquests elements l'equip ha tingut la mateixa resposta. De totes maneres, en termes acadèmics i de forma global a l'equip se li pot qualificar, de moment, com a aprovat a nivell de resultats i com a notable alt a nivell dinàmic de funcionament. Els punts forts de l'equip fins avui són la constància, la paciència, la il·lusió, l'ambició i l'esperit de superació. Aquests són els pilars sobre els quals l'equip ha de consolidar la consecució dels objectius al final de la temporada.
Com a punts febles tenim dos molt diferenciats. La dificultat per controlar el rebot defensiu i les pilotes perdudes. Especialment la relació pèrdues/recuperacions. L'equip perd moltes més pilotes de les que recupera.
- Com es reflecteix en la classificació sou un equip que no té problema a l'hora d'anotar. Però, què és el que provoca tants punts en contra?
Diversos factors. No li dono més importància a un que a un altre. Tots influeixen d'alguna manera, però que, dels factors que vaig a enumerar, uns quants són millorables i la resta no podem fer res amb ells perquè pertanyen a l'àmbit físic.
1º) Les pilotes perdudes faciliten opcions d'anotació molt còmodes als rivals.
2º) Les pilotes perdudes provoquen un estat mental de descoratjament i frustració que incideix en el nostre nivell de concentració i intensitat defensiva
3º) El control del rebot defensiu. Tot i que s'està millorant en aquest apartat, els equips rivals acostumen a agafar molts rebots ofensius disposant de segones i terceres opcions per anotar. Si els rivals tiren moltes més vegades a cistella que nosaltres (bé sigui perquè agafen més rebots ofensius o bé perquè ens roben més pilotes dels quals nosaltres recuperem) les nostres possibilitats de victòria es redueixen exponencialment.
4º) Després tenim el handicap del físic en quant a grandària i envergadura. La nostra grandària com a equip és molt petita per a la categoria. Això complica controlar el rebot defensiu i manquem de capacitat d'intimidació sobre els tirs del rival. Els rivals juguen còmodes i confiats i això augmenta el seu encert.
5º) Evidentment tampoc som un equip amb una mentalitat molt defensiva. Els nostres jugadors són d'una naturalesa més ofensiva que defensiva. Ens falta experiència, coneixement del joc defensiu, grandària física i agressivitat. Aquestes manques dificulten que l'equip pugui desplegar una eficàcia defensiva necessària per competir amb garanties.
- És clar que no és fàcil començar una temporada amb un equip pràcticament renovat. Com és l'experiència d'agafar a un equip totalment nou?
Laboriosa. Cal acoblar a una idea de joc comú a diferents mentalitats provinents d'altres equips, altres entrenadors i altres experiències. L'adaptació i implantació d'aquesta identitat col·lectiva comuna és un procés on el factor humà juga un paper determinant perquè qualli la idea proposada. En aquest sentit, aquest equip és del millor que he dirigit. Estic molt satisfet i agraït per la predisposició dels jugadors al fet que aquest procés sigui el més ràpid possible. De fet, l'equip ha aconseguit progressar clarament en el seu joc des de l'inici de temporada encara que els resultats no han estat tot el satisfactoris que s'hagués desitjat.
- Tot i així, alguns jugadors de la plantilla asseguren que l'equip és una gran "pinya". A tu també et sembla que hi ha una gran química? Com es reflecteix això en el terreny de joc?
Química, el que es diu química... encara hem de pulir això. Perquè aquest és un concepte molt complex que conjuga diferents factors. No obstant això, el que sí puc afirmar és que la relació existent entre aquest grup de jugadors és molt sana i cordial. És un grup de jugadors molt nobles, molt respectuosos, humils, molt educats, alegres, generosos, tolerants i que els encanta aquest joc. Això facilita la labor de l'entrenador a l'hora d'implantar i ajustar els mecanismes del joc. Un equip compost per jugadors humils, senzill i amb poc ego és un equip amb moltes possibilitats de tenir èxit en la consecució dels seus objectius.
Personalment és un plaure entrenar a un grup de jugadors com el qual dirigeixo aquesta temporada més enllà de guanyar o perdre.
- És cert que en l'equip hi ha certs dots d'experiència, però també apostes molt per jugadors joves. Confies molt en el potencial dels joves?
No tinc per costum mirar els DNI tant per a dalt com per a baix. Per a mi són jugadors de bàsquet i si estan en el meu equip és perquè tenen virtuts que els converteixen en aprofitables. Els jugadors joves per norma general solen tenir unes virtuts i uns defectes. Jo prefereixo centrar-me a potenciar les seves virtuts, millorar els seus defectes i acceptar que els errors formen part del procés formatiu.
Els jugadors joves que tenim són jugadors amb marge de millora i ells són el futur del sènior masc. Necessiten d'algú que els doni confiança i l'oportunitat de demostrar el seu valor. Els primers que han de confiar en si mateixos són ells i així ho estan fent i demostrant. Per al Club és un orgull veure com jugadors del poble i de la casa són capaços de competir a un alt nivell.
Els nostres jugadors joves saben que el Club i l'entrenador confien plenament en ells i que els recolzaran, protegiran i ajudaran en tot el possible perquè puguin progressar, madurar i convertir-se en referents per a futures generacions.
- Un altre tema que preocupa són les lesions, segons tinc entés hi ha quatre ara mateix. Què se sap de cadascun dels casos?
Ricard Borrego té problemes amb el tendó de aquiles. Ja porta aturat 2 setmanes i no hi ha data prevista per al seu retorn. Estem a l'espera de proves mèdiques per determinar exactament l'abast de la lesió i els terminis per recuperar-la.
Fidel Martínez s'ha torçat el turmell i suposo que 2-3 setmanes sense poder jugar mínim no li treu ningú. Aquesta lesió suposa un contratemps perquè aquest jugador estava aconseguint un nivell de rendiment òptim a nivell de ritme competitiu i sensacions després d'haver estat una temporada sencera inactiu.
Joan Viladomat estarà absent entre repòs, rehabilitació i condicionament un mes i mig més mínim. És una llàstima perquè és un jugador molt apeciat pels seus companys en el vestuari i la seva aportació en pista suposa una gran ajuda.
Respecte a Alex Manzano, dir que segueix amb problemes en el genoll que li impedeixen realitzar activitat física "agressiva" de forma normal. Confiem que a poc a poc amb el tractament de rehabilitació que començarà pugui millorar-se, condicionar les seves articulacions i musculatura a les exigències del bàsquet i en un període X de temps, el que calgui, puguem integrar-lo en la nostra disciplina. Aquest jugador és un dels nostres valors de club, és jove i cal recuperar-lo perquè ens pugui ajudar en el futur a mig i llarg termini.
- És cert que l'equip en alguns partits contra equips grans fa uns inicis fulgurants, però que s'apaga amb el pas dels minuts. Què succeeix perquè aquest gran inici es dilueixi?
Diversos factors influeixen. La irregularitat pròpia de la joventut i, sobretot, els rivals quan veuen que ens anem en el marcador porten els partits a un altre nivell d'intensitat i exigència. Els rivals, lluny de desmoralitzar-se quan es veuen per sota el nostre en el marcador, acostumen a prendre l'accelerador. És aquí on l'equip ha de fer un pas al capdavant per ser capaç de mantenir-se sencer anímicamente i no defallir davant les adversitats i dificultats.
En uns quants partits ens han infringit parcials devastadors just quan millor teníem el partit. Hem d'evitar tenir aquestes llacunes de joc. L'equip ha de madurar i mantenir un nivell de joc fiable, sòlid, regular i sostingut durant 40 minuts. Sóc optimista perquè s'està millorant en aquesta faceta.
- Finalment, què li demanes al 2013? Com espera acabar la temporada?
A nivell personal li demano al 2013 salut per a mi i els meus. Respecte a la temporada confio a aconseguir salvar la categoria. Espero ser capaç de transmetre a l'equip que l'objectiu és progressar i millorar a mesura que avanci la temporada per intentar salvar la categoria, bé a través de la fase regular o bé a través del play off de descens. El millor moment de la temporada d'aquest equip ha de ser el mes de maig. M'és igual jugar la promoció de descens si finalment se salva la categoria. Estic convençut que si l'equip progressa com ho ve fent fins al moment, si l'equip no defalleix, si l'equip segueix en aquesta línia i amb aquesta dinàmica aconseguirà salvar la categoria.
Per al club i per a aquest equip seria tot un èxit i orgull aconseguir la permanència.
Entrevista amb Jesús Álvarez, l'entrenador:
- Quina nota li posaries a aquesta primera part de la temporada? Quins han estat els punts forts i febles d'aquest equip en el que va de campanya?
Difícil quantificar amb una nota perquè hi ha molts elements que formen part de l'avaluació i no en tots aquests elements l'equip ha tingut la mateixa resposta. De totes maneres, en termes acadèmics i de forma global a l'equip se li pot qualificar, de moment, com a aprovat a nivell de resultats i com a notable alt a nivell dinàmic de funcionament. Els punts forts de l'equip fins avui són la constància, la paciència, la il·lusió, l'ambició i l'esperit de superació. Aquests són els pilars sobre els quals l'equip ha de consolidar la consecució dels objectius al final de la temporada.
Com a punts febles tenim dos molt diferenciats. La dificultat per controlar el rebot defensiu i les pilotes perdudes. Especialment la relació pèrdues/recuperacions. L'equip perd moltes més pilotes de les que recupera.
- Com es reflecteix en la classificació sou un equip que no té problema a l'hora d'anotar. Però, què és el que provoca tants punts en contra?
Diversos factors. No li dono més importància a un que a un altre. Tots influeixen d'alguna manera, però que, dels factors que vaig a enumerar, uns quants són millorables i la resta no podem fer res amb ells perquè pertanyen a l'àmbit físic.
1º) Les pilotes perdudes faciliten opcions d'anotació molt còmodes als rivals.
2º) Les pilotes perdudes provoquen un estat mental de descoratjament i frustració que incideix en el nostre nivell de concentració i intensitat defensiva
3º) El control del rebot defensiu. Tot i que s'està millorant en aquest apartat, els equips rivals acostumen a agafar molts rebots ofensius disposant de segones i terceres opcions per anotar. Si els rivals tiren moltes més vegades a cistella que nosaltres (bé sigui perquè agafen més rebots ofensius o bé perquè ens roben més pilotes dels quals nosaltres recuperem) les nostres possibilitats de victòria es redueixen exponencialment.
4º) Després tenim el handicap del físic en quant a grandària i envergadura. La nostra grandària com a equip és molt petita per a la categoria. Això complica controlar el rebot defensiu i manquem de capacitat d'intimidació sobre els tirs del rival. Els rivals juguen còmodes i confiats i això augmenta el seu encert.
5º) Evidentment tampoc som un equip amb una mentalitat molt defensiva. Els nostres jugadors són d'una naturalesa més ofensiva que defensiva. Ens falta experiència, coneixement del joc defensiu, grandària física i agressivitat. Aquestes manques dificulten que l'equip pugui desplegar una eficàcia defensiva necessària per competir amb garanties.
- És clar que no és fàcil començar una temporada amb un equip pràcticament renovat. Com és l'experiència d'agafar a un equip totalment nou?
Laboriosa. Cal acoblar a una idea de joc comú a diferents mentalitats provinents d'altres equips, altres entrenadors i altres experiències. L'adaptació i implantació d'aquesta identitat col·lectiva comuna és un procés on el factor humà juga un paper determinant perquè qualli la idea proposada. En aquest sentit, aquest equip és del millor que he dirigit. Estic molt satisfet i agraït per la predisposició dels jugadors al fet que aquest procés sigui el més ràpid possible. De fet, l'equip ha aconseguit progressar clarament en el seu joc des de l'inici de temporada encara que els resultats no han estat tot el satisfactoris que s'hagués desitjat.
- Tot i així, alguns jugadors de la plantilla asseguren que l'equip és una gran "pinya". A tu també et sembla que hi ha una gran química? Com es reflecteix això en el terreny de joc?
Química, el que es diu química... encara hem de pulir això. Perquè aquest és un concepte molt complex que conjuga diferents factors. No obstant això, el que sí puc afirmar és que la relació existent entre aquest grup de jugadors és molt sana i cordial. És un grup de jugadors molt nobles, molt respectuosos, humils, molt educats, alegres, generosos, tolerants i que els encanta aquest joc. Això facilita la labor de l'entrenador a l'hora d'implantar i ajustar els mecanismes del joc. Un equip compost per jugadors humils, senzill i amb poc ego és un equip amb moltes possibilitats de tenir èxit en la consecució dels seus objectius.
Personalment és un plaure entrenar a un grup de jugadors com el qual dirigeixo aquesta temporada més enllà de guanyar o perdre.
- És cert que en l'equip hi ha certs dots d'experiència, però també apostes molt per jugadors joves. Confies molt en el potencial dels joves?
No tinc per costum mirar els DNI tant per a dalt com per a baix. Per a mi són jugadors de bàsquet i si estan en el meu equip és perquè tenen virtuts que els converteixen en aprofitables. Els jugadors joves per norma general solen tenir unes virtuts i uns defectes. Jo prefereixo centrar-me a potenciar les seves virtuts, millorar els seus defectes i acceptar que els errors formen part del procés formatiu.
Els jugadors joves que tenim són jugadors amb marge de millora i ells són el futur del sènior masc. Necessiten d'algú que els doni confiança i l'oportunitat de demostrar el seu valor. Els primers que han de confiar en si mateixos són ells i així ho estan fent i demostrant. Per al Club és un orgull veure com jugadors del poble i de la casa són capaços de competir a un alt nivell.
Els nostres jugadors joves saben que el Club i l'entrenador confien plenament en ells i que els recolzaran, protegiran i ajudaran en tot el possible perquè puguin progressar, madurar i convertir-se en referents per a futures generacions.
- Un altre tema que preocupa són les lesions, segons tinc entés hi ha quatre ara mateix. Què se sap de cadascun dels casos?
Ricard Borrego té problemes amb el tendó de aquiles. Ja porta aturat 2 setmanes i no hi ha data prevista per al seu retorn. Estem a l'espera de proves mèdiques per determinar exactament l'abast de la lesió i els terminis per recuperar-la.
Fidel Martínez s'ha torçat el turmell i suposo que 2-3 setmanes sense poder jugar mínim no li treu ningú. Aquesta lesió suposa un contratemps perquè aquest jugador estava aconseguint un nivell de rendiment òptim a nivell de ritme competitiu i sensacions després d'haver estat una temporada sencera inactiu.
Joan Viladomat estarà absent entre repòs, rehabilitació i condicionament un mes i mig més mínim. És una llàstima perquè és un jugador molt apeciat pels seus companys en el vestuari i la seva aportació en pista suposa una gran ajuda.
Respecte a Alex Manzano, dir que segueix amb problemes en el genoll que li impedeixen realitzar activitat física "agressiva" de forma normal. Confiem que a poc a poc amb el tractament de rehabilitació que començarà pugui millorar-se, condicionar les seves articulacions i musculatura a les exigències del bàsquet i en un període X de temps, el que calgui, puguem integrar-lo en la nostra disciplina. Aquest jugador és un dels nostres valors de club, és jove i cal recuperar-lo perquè ens pugui ajudar en el futur a mig i llarg termini.
- És cert que l'equip en alguns partits contra equips grans fa uns inicis fulgurants, però que s'apaga amb el pas dels minuts. Què succeeix perquè aquest gran inici es dilueixi?
Diversos factors influeixen. La irregularitat pròpia de la joventut i, sobretot, els rivals quan veuen que ens anem en el marcador porten els partits a un altre nivell d'intensitat i exigència. Els rivals, lluny de desmoralitzar-se quan es veuen per sota el nostre en el marcador, acostumen a prendre l'accelerador. És aquí on l'equip ha de fer un pas al capdavant per ser capaç de mantenir-se sencer anímicamente i no defallir davant les adversitats i dificultats.
En uns quants partits ens han infringit parcials devastadors just quan millor teníem el partit. Hem d'evitar tenir aquestes llacunes de joc. L'equip ha de madurar i mantenir un nivell de joc fiable, sòlid, regular i sostingut durant 40 minuts. Sóc optimista perquè s'està millorant en aquesta faceta.
- Finalment, què li demanes al 2013? Com espera acabar la temporada?
A nivell personal li demano al 2013 salut per a mi i els meus. Respecte a la temporada confio a aconseguir salvar la categoria. Espero ser capaç de transmetre a l'equip que l'objectiu és progressar i millorar a mesura que avanci la temporada per intentar salvar la categoria, bé a través de la fase regular o bé a través del play off de descens. El millor moment de la temporada d'aquest equip ha de ser el mes de maig. M'és igual jugar la promoció de descens si finalment se salva la categoria. Estic convençut que si l'equip progressa com ho ve fent fins al moment, si l'equip no defalleix, si l'equip segueix en aquesta línia i amb aquesta dinàmica aconseguirà salvar la categoria.
Per al club i per a aquest equip seria tot un èxit i orgull aconseguir la permanència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)